El llibre d'un home sol

El llibre d'un home sol (一个人的圣经) és una de les novel·les més representatives del premi Nobel de literatura Gao Xingjian, juntament amb La muntanya de l'ànima. És una novel·la autobiogràfica que s'endinsa, des de la distància del record, al que va viure sobretot a la Xina de Mao Zedong i durant la Revolució Cultural, abans que s'instal·lés a França.

Sense ideals, sense dona, sense fills, ell és un home sol que manté silencioses converses amb si mateix en habitacions d'hotel de diferents ciutats, acompanyat sempre de belles dones amb les quals a penes té relació més enllà de breus trobades eròtiques. Ell és ara un reconegut artista xinès exiliat que evoca els anys en què va iniciar una batalla perduda contra l'adoctrinament i la massificació.

En El llibre d'un home sol només els records de l'autor els relata en tercera persona, i la narració del seu present a diferents ciutats occidentals i orientals estan escrites en primera persona; desdoblament que posa de manifest la necessitat de distanciar-se dels records, sovint massa dolorosos, que li provoquen les experiències de la Xina comunista, i la voluntat de comprendre aquesta persona que va ser, sense arribar a ser un jutge dels seus actes ni un simple espectador indiferent. És una novel·la crua, que allunya al lector de tot idealisme revolucionari; el pragmatisme, la lluita per a la supervivència, en un país on domina el totalitarisme i la misèria, els traïdors i espies, els temorosos i arribistes es converteixen en el revers més real de l'ideal.

La multitud de personatges que poblen el llibre, malgrat estar retratats parcialment, gairebé els pots sentir respirar a moments, el seu sofriment i el seu desconsol aquesta tan ben perfilat, que el paisatge de la Xina de Mao Zedong no podria existir sense el testimoniatge d'un home, amant de la literatura i la llibertat, com Gao Xingjian. L'escriptura en aquests anys de submissió es converteix en l'única manera d'aspirar a la dignitat humana que li queda, a un home que va perdent família, amics i amants, en un país on les relacions personals estan sotmeses i perseguides per l'ideal del partit, convertit en un simple eslògan per a no perdre el poder o arribar a ell. Com a conseqüència, l'autoretrat de Gao Xingjian prescindeix de tot idealisme, un retrat senzill i cru, que explora les parts lluminoses i també les més fosques, i a la fi, només queda, l'expressió del desig de viure, gairebé sense voluntat, en l'instant present que és l'únic que el pot alliberar del dolor.

Com a teló de fons dels records de l'autor trobem els esdeveniments més importants de la xinesa contemporània: la invasió japonesa, la guerra, l'entusiasme socialista, la repressió als intel·lectuals i artistes, els experiments radicals de les comunes, la revolució cultural, les reformes del liberalisme econòmic. Una novel·la molt recomanable, sobretot per als amants de la història des de la perspectiva de qui la viu a pesar que no la va escriure. El llibre d'un home sol, no obstant això, conté una bellesa difícil de definir, una poesia tràgica i esperançadora alhora, que s'allunya de critiques o queixes, de rancors o remordiments, per a deixar pas a la vida que s'allibera a la fi.