Limonóv

"Eduard Limónov no és un personatge de ficció. Existeix. Jo ho conec.” Adverteix Emmanuel Carrère a l'inici del llibre, perquè encara que pugui semblar inversemblant un personatge que ha passat de ser delinqüent juvenil a la Ucraïna de l'URSS a majordom d'un multimilionari de Nova York per a acabar sent líder del Partit Nacional Bolxevic principal opositor de Putin, i que entretant no li ha sobrat el temps sent també un escriptor acaronat i respectable en Paris i un soldat ras en la guerra de Bòsnia al costat dels Serbis, la vida de Limónov és tan real com que aquesta biografia novelada o novel·la biogràfica va ser guardonada amb el Premi Renaudot, el Premi de la Llengua Francesa 2011 i, especialment, el Prix donis Prix 2011, que es tria entre les obres guanyadores dels vuit premis literaris francesos més importants (Académie française, Décembre, Femina, Flore, Goncourt, Interallié, Médicis i Renaudot).

Emmanuel Carrère té el do d'atrapar al lector des del principi del llibre, quan ens relata l'assassinat d'Anna Politkóvskaia a tirs en l'escala de la seva casa, el 7 d'octubre de 2006 a Moscou, i ell viatja allí per a escriure un reportatge per a la revista XXI i per casualitat es troba en una manifestació d'oposició a Putin a Limónov, personatge que va conèixer en la seva joventut en els anys 80 a París. Igual que la lectura del llibre Emmanuel no va poder deixar de costat el relat de la vida de Limónov fins a recopilar més de 400 pàgines, oscil·lant entre una hostil irritació i la sincera admiració, deixant al descobert totes les llums i foscors del personatge que aconsegueix crear sense ser infidel a la realitat en cap moment. A partir de llavors el llibre ens permet conèixer no sols la història de l'últim segle de Rússia d'una forma profunda i amena, fent un relat magnífic dels moments culminants i de la seva realitat quotidiana més palpable al llarg dels anys, no només és un llibre molt ben documentat històricament sinó que té l'art de fer-nos viure aquesta història no solament com a simples espectadors sinó increpant el lector a moments arran de posar-nos en la pell de l'home, Limónov, que va haver de viure aquests i aquests temps.

Entendre al protagonista d'aquesta obra de no ficció no és cosa fàcil, perquè com diu Carrère “Limónov es creu que és d'una coherència perfecta, però jo no estic d'acord”, els quatre anys que va trigar a escriure el llibre es va adonar que “és rei i captaire alhora. Un perdedor i un heroi. Els herois que guanyen molts diners i no tenen ànima de perdedors no són herois veritables. Realment no sé si és un heroi de veritat, però crec que la seva idea sempre va ser ser un d'ells, a pesar que en la seva vida hi ha molta confusió” escriu. Entre poeta underground frustrat i meditador pacient i il·luminat en la presó de Lefortovo (el Alcatraz rus) i el flamant camp de presoners Engels (el Eurogulag segons els presos) trobem una persona que sap treure profit de les seves situacions dispars per a trobar sempre una nova experiència. El mateix home que no va mostrar objeccions en saber si va matar a algú en la guerra de Bòsnia, és també l'home que ha vist oscil·lar la seva vida entre els amors que li han fet sofrir fins a l'extrem, de l'èxtasi i del dolor més desemparat; enmig de la tendresa i la crueltat el trobem a ell, el personatge real que pot ser que mai puguem classificar. El que és segur és que Limónov va lluitar tota la seva vida per sortir de mediocritat, per ser la nota que fa sonar la cançó de la història encara que sigui del costat dels perdedors.